Gastón Acurio, Andorra Taste Award

Per aquest motiu, i per molts més, avui ha recollit el guardó Andorra Taste Award.

Juntament amb el ministre de Turisme i Telecomunicacions del Govern d’Andorra, Jordi Torres, i la cònsol menor del comú de la parròquia d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, el director general de Vocento Gastronomía, Benjamín Lana, ha lliurat la segona edició del guardó del segon Congrés Internacional de Gastronomia d’Alta Muntanya, que l’any passat va recalar en el reputat xef francès Michel Bras. «Vaig descobrir qui era Gastón Acurio fa més d’una dècada en un viatge a Lima, mentre observava la mirada de productors locals de patata que baixaven dels Andes, o la dels pescadors del mercat de Villa María que oferien els seus millors productes amb orgull a algú que els estava canviant la vida», ha rememorat Benjamín Lana lloant la visió transformadora que sempre ha caracteritzat l’homenatjat.

Efectivament, Gastón Acurio ha col·locat el Perú en el podi gastronòmic mundial, sobretot, mogut pel gran amor per la cuina que sent des de petit. «Per mi sempre ha estat un món fascinant; cuinar és compartir, repartir alegria. Un restaurant no és només una empresa, és un lloc on tenim la capacitat de fer feliç la gent, oferir experiències que puguin recordar», argumenta. 

A més, és un enamorat del seu país i dels productes que ofereix, de la seva cuina popular i dels petits restauradors, a qui anima a no perdre la identitat i fomentar el sentiment de comunitat. «Al Perú sempre hem tingut orgull de la nostra cuina, però ens van fer creure que el que s’importava d’Europa o dels Estats Units era millor, cosa que ens obligava a exportar la nostra matèria primera perquè la processessin», denuncia. I va ser quan, juntament amb altres companys pioners en la reivindicació, va impulsar tantes iniciatives com va poder per «construir un sentiment col·lectiu basat en la idea que la nostra cuina és un patrimoni de tots que pot enamorar el món, convertir-la en producte universal i ser un generador d’oportunitats i riquesa», explica. 

Finalment, en Gastón confessa que és un apassionat del seu ofici, que se sent «confós amb la idea que, en aquesta nova societat de la informació, a la gent li agrada més menjar, però no vol cuinar. Entenc que pot ser una reacció postpandèmia, però hem d’adaptar-nos a la nova realitat i trobar la manera de convèncer els joves que cuinar no és temps perdut, sinó guanyat, ja que descobriran que és una activitat molt plaent, una experiència vital que provoca sensacions, emocions i records», ha conclòs.